Legitimació del tractament de dades a l'àmbit sanitari

BASE JURÍDICA QUE LEGITIMA EL TRACTAMENT DE DADES A L'ÀMBIT SANITARI

Consentiment informat a l'àmbit sanitari

No s'ha de confondre el consentiment informat a l'àmbit sanitari, definit al l'art. 8 Llei 41/2002 bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, amb el consentiment per al tractament de dades personals de l'art. 6.1.a) o 9.2.a) RGPD.

El primer fa referència a la conformitat lliure, voluntària i conscient d'un pacient, manifestada en el ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut.

El segon es refereix a la manifestació de voluntat lliure, específica, informada, i inequívoca de l'interessat d'acceptar el tractament de les seves dades personals.

Relació contractual

Civilment, un contracte existeix des que una o diverses persones consenten a obligar-se, respecte d'una altra o altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei (article 1254 Codi Civil), és a dir quan algú ofereix un bé o servei amb unes condicions, i d'altres ho accepten.

En el cas de la prestació d'assistència sanitària, per tant, es pot apreciar l'existència duna relació contractual, encara que no consti per escrit, des del moment en què el professional o centre sanitari ofereixi un servei i la forma de realitzar-lo i sigui acceptat pel pacient/usuari.

Base jurídica

El tractament de dades personals que implica el procés assistencial prestat per un centre o professional sanitari no requereix, per tant, consentiment (art. 6.1.a RGPD) de l'interessat (pacient), ja que prestar l'assistència sanitària suposa, a tots els efectes, una relació contractual entre els professionals o centres sanitaris i els seus pacients, per tant el servei d'assistència sanitària que el pacient sol·licita.

Dades relatives a la salut

Les dades de salut són considerades una categoria especial de dades personals i, per la seva sensibilitat, requereixen una protecció addicional. El RGPD, al seu art. 9.1, en prohibeix el tractament llevat que hi concorri una de les excepcions previstes a l'art. 9.2.

Per al cas que ens ocupa, generalment l'habilitació per aixecar la prohibició de tractar les dades relatives a la salut és l'excepció prevista a l'art. 9.2.h RGPD ja que el tractament és necessari per a fins de diagnòstic mèdic, prestació d'assistència o tractament de tipus sanitari o gestió dels sistemes i serveis d'assistència sanitària.

Resum i Recomanacions

• La base legal que legitima el tractament de dades a l'àmbit sanitari és la contemplada a l'art. 6.1.b RGPD, és a dir, l'execució d'un contracte en què l'interessat és part.
• Per al tractament de les dades relatives a la salut, l'excepció que aixeca la prohibició és la necessitat del tractament per a fins de medicina diagnòstic, assistència sanitària i gestió de sistemes i serveis sanitaris (art. 9.2.h RGPD).
• En els casos en què el consentiment informat exigit per l'art. 8 de la Llei 41/2002 es recull per escrit, una mesura recomanable és incloure en el document o formulari en què es recull la informació sobre el tractament de dades personals exigida per l'art. 13 o 14 RGPD, a fi de complir el principi de responsabilitat proactiva de l'art. 5.2 RGPD i poder acreditar que s'ha facilitat aquesta informació.