
Directiva (UE) 2023/2673 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de novembre de 2023, per la qual es modifica la Directiva 2011/83/UE quant als contractes de serveis financers subscrits a distància i es deroga la Directiva 2002/65/CE
1. Modificació de la Directiva 2011/83/UE
Tot i que la directiva (UE) 2023/2673 en el títol oficial es refereix a serveis financers a distància, estableix una cosa que afectarà qualsevol e-commerce (venda de béns físics, serveis, continguts digitals, etc.) a partir del 19 de juny de 2026: desistir d'una compra ha de ser tan fàcil com fer-la.
La nova Directiva (UE) 2023/2673:
“Art. 11 bis. Exercici del dret de desistiment als contractes a distància celebrats mitjançant una interfície en línia
1. En el cas dels contractes a distància subscrits mitjançant una interfície en línia, el comerciant s'assegurarà que el consumidor també pugui desistir del contracte utilitzant una funció de desistiment.
La funció de desistiment s'etiquetarà amb l'expressió desistir del contracte aquí o una formulació inequívoca equivalent de manera fàcilment llegible. La funció de desistiment estarà disponible de manera permanent durant tot el termini de desistiment. Es mostrarà de manera destacada a la interfície en línia i serà fàcilment accessible per al consumidor.
2. La funció de desistiment permetrà que el consumidor enviï una declaració de desistiment en línia en què informi el comerciant de la seva decisió de desistir del contracte. Aquesta declaració de desistiment en línia permetrà que el consumidor proporcioni o confirmi la informació següent:
3. Un cop el consumidor hagi completat la declaració de desistiment en línia de conformitat amb l'apartat 2, el comerciant us permetrà presentar-vos-la mitjançant una funció de confirmació.
Aquesta funció de confirmació s'etiquetarà fàcilment llegible i únicament amb l'expressió “confirmar desistiment” o una formulació inequívoca equivalent.
4.Una vegada que el consumidor activi la funció de confirmació, el comerciant enviarà al consumidor un justificant de recepció del desistiment en un suport durador, amb informació sobre el contingut i la data i hora de presentació, sense demora indeguda.
5. Es considera que el consumidor ha exercit el seu dret de desistiment dins del termini de desistiment corresponent si presenta la declaració de desistiment en línia a què es refereix aquest article abans que expiri aquest termini.”
“(…) L'objectiu de la funció de desistiment és augmentar el coneixement per part dels consumidors del dret de desistiment i simplificar la possibilitat d'exercir-lo, ja que, pel que fa a la venda a distància de productes o serveis financers o no financers, el consumidor no té possibilitat de rebre explicacions en persona ni de demanar informació en persona sobre la possible naturalesa complexa o extensa d'un producte o servei. Per tant, aquesta obligació s'ha d'establir no només per als contractes a distància de serveis financers, sinó també per als contractes a distància relatius a altres béns i serveis en què el dret de la Unió prevegi un dret de desistiment, per augmentar les possibilitats que els consumidors s'alliberin dels contractes mitjançant el desistiment.
2. Anàlisi de la modificació: “Botó de desistiment”
Per tant, pel que fa al "botó de desistiment" la norma exigeix ??que, per als contractes subscrits a través d'una interfície en línia (una pàgina web, una botiga en línia, una aplicació mòbil o una plataforma), l'e-commerce ha de facilitar una "funció de desistiment" digital, a més dels altres mitjans de desistiment existents, com el formulari establert a l'annex I 1/8 lletra B. És a dir, el botó és una via addicional, el consumidor seguirà tenint dret a desistir per altres vies tradicionals si ho desitja.
Seguint criteris similars a les d'altres funcions digitals, entre les obligacions tècniques i legals d'aquesta funció de desistiment es trobarien:
3. Data d'aplicació obligatòria
A diferència dels Reglaments, les Directives no són aplicables directament, obliguen els Estats membres quant al resultat a assolir, però deixen a les autoritats nacionals l'elecció de la forma i els mitjans. És a dir, exigeixen sempre ser transposades a una llei nacional per integrar-se a l'ordenament jurídic del país.
La directiva:
Espanya es troba en ple procés de transposició, i en els casos en què un Estat membre incompleix els terminis i arriba la data d'aplicació sense una llei nacional transposada, entra en joc la doctrina de "l'efecte directe" de la Unió Europea. Això significa que els ciutadans i consumidors espanyols podrien invocar els drets de la Directiva directament davant dels tribunals, sempre que les disposicions siguin clares, precises i incondicionals.