
1. Tractament d'imatges
Les imatges captades per sistemes de videovigilància són dades personals en la mesura que permeten identificar, directament o indirectament, la persona gravada. En conseqüència, qui apareix als enregistraments pot sol·licitar al responsable del tractament l'exercici del dret d'accés, sense necessitat de motivar la sol·licitud i sense estar obligat a utilitzar un canal específic, és a dir, el dret d'accés de l'art. 15 RGPD resulta plenament aplicable als tractaments que impliquen els sistemes de videovigilància, si bé presenta particularitats derivades de la pròpia naturalesa del medi, captació simultània de terceres persones, terminis de conservació notablement breus, etc.
2. Identificació del sol·licitant
Atesa la dificultat de localitzar una persona concreta en enregistraments audiovisuals, el sol·licitant ha de facilitar al responsable les dades mínimes que permetin identificar-lo a les imatges, per exemple aportant:
El responsable podrà sol·licitar informació addicional per confirmar la identitat del sol·licitant (art. 12.6 RGPD), sempre que sigui proporcional al tipus de dades tractades i als riscos per a l'interessat, evitant una recollida excessiva. Si, malgrat les dades aportades, no aconsegueix localitzar el sol·licitant en les gravacions, n'ha d'informar, sense que aquesta impossibilitat equivalgui, per si sola, a una denegació del dret.
3. Termini de conservació
L'art. 22.3 LOPDGDD estableix com a regla general que les imatges captades amb fins de seguretat se suprimiran en el termini màxim d'un mes des de la seva captació, llevat que s'hagin de conservar per acreditar la comissió d'actes contra persones, béns o instal·lacions. Aquest termini exigeix ??que el responsable adopti mesures per garantir que la sol·licitud es pugui atendre abans que les imatges siguin esborrades.
Si, amb anterioritat a la sol·licitud, les imatges ja haguessin estat suprimides, el responsable no podrà facilitar-les, i n'ha d'informar l'interessat i aportar, si escau, la informació exigida per l'art. 15.1 RGPD.
Quan les imatges hagin estat posades a disposició de l'autoritat competent i formin part d'una investigació o procediment (penal, administratiu sancionador, etc.), encara que es conservin per un període superior a un mes, l'exercici del dret d'accés pot quedar restringit o diferit per no comprometre'n la investigació, els drets de tercers afectats o el secret del sumari. En aquests casos el responsable ha de confirmar al sol·licitant l'existència del tractament (art. 15.1 RGPD) i informar que les imatges han estat posades a disposició de l'autoritat corresponent, derivant l'exercici del dret a la llera processal pertinent.
4. Formes de facilitar l'accés
El lliurament d'una còpia íntegra dels enregistraments sol afectar drets de terceres persones que apareixen a les imatges (art. 15.4 RGPD), això no pot donar lloc a una denegació total del dret, sinó que obliga el responsable a cercar la modalitat d'accés que conciliï ambdós interessos, per exemple:
5. Informació que cal facilitar
Juntament amb la còpia, l'accés a les imatges o la confirmació de la seva inexistència, el responsable ha de facilitar la informació exigida per l'art. 15.1 RGPD adaptada al tractament de videovigilància:
6. Videovigilància a l'àmbit laboral
A l'àmbit laboral (art. 89 LOPDGDD), els enregistraments amb fins de control laboral i l'existència d'informació prèvia a les persones treballadores (art. 13 RGPD) i, si escau, dels dispositius informatius de l'art. 22.4 LOPDGDD, no eximeix l'empresari d'atendre la sol·licitud d'accés ni aplicar les garanties de l'art. 15 RGPD respecte de la manera de facilitar la còpia i la informació que exigeix ??l'art. 15.1 RGPD.
7. Límits específics en videovigilància